El monòlit negre

No és una idea d’avui; de fet, ja fa dies que hi trobo una similitud, que he tingut la xispa!.
Els que hagueu vist la pel•lícula “2001, una odissea a l’espai” (1968), en recordareu amb emoció el fragment, on un grup de simis descobreixen una gran pedra negra, gran i llisa acompanyada magistralment per l’obertura d’”Així va parlar Zarathustra” de R.Strauss.
Quan la vaig veure per primer cop, jo era petita, però petita, eh?, i em va impactar sobremanera, tota la posada en escena i tot el significat que projectaven les imatges i que el meu pare m’anava explicant:
-Aquesta pedra, Eva –em traduïa- aporta als simis, allò que els diferenciarà de la resta dels animals, el que els farà evolucionar i els atorgarà intel•ligència, els donarà inspiració.
De la resta de la pel.li, no en recordo massa més, complicacions en una nau, un ordinador que tot ho controla: l’amic HAL, i una segona part que no he vist.(¬¬)
Avui, per avui, però, tots portem amb nosaltres, un altre tipus de monòlit.
Ni és de pedra, ni és gran, ni és d’un sol material, tot al contrari…
Està fet de plàstic , vidre i certes parts de metall. Compacte,llis, suau, seductor…Ens atrau!
Només de veure’l, tenim la necessitat de tocar-lo, encendre’l, de relacionar-nos-hi, xafardejar.
I forma ja part de les nostres vides, del minut a minut. Un instrument petit i sofisticat que ens ha obert les portes a tot el món, que ens relaciona, (i no ens enganyem, les persones som socials per naturalesa,) així que li hem donat tot el valor que requereix. El portem sempre amb nosaltres, el netegem, el vigilem i el cuidem.
Ens transporta a llocs on físicament no hi podríem ser( qui no recorda aquell envejat “canvi de lloc instantani” que feia en SON GOKU).
I si, també, ens ha convertit en addictes…però és el que té el Coneixement, sempre en vols més.
Benvingut nou monòlit del segle XXI. (a bones hores…XDD)

EE: Emocionada

20110705-142544.jpg